Experiències TIC a l'aula

Ja estem al tema 7 de l'assignatura TIC i Dinàmica d’Aula Aplicades al TILC de la Capacitació en Valencià de la Universitat d'Alacant.

Aquesta setmana hem vist el tema 7 que tractava sobre l'organització de l'aula, els programes i aplicacions Web i aspectes pedagògics que es desprenen de l'utilitzament de les TIC a l'aula.

En primer lloc hem hagut de fer una tasca sobre una proposta d'experiència TIC per a utilitzar a l'aula. Aquesta tasca no és gens fàcil perquè pense que les tasques que es fan han d'englobar el màxim de competències perquè els alumnes desenvolupen en una sola tasca el màxim.
Per exemple la tasca que jo he proposat desenvoluparia diverses competències com la digital, el processament d'informació i el coneixement del medi natural i del nostre entorn.
La meua opinió és que les tasques TIC sempre han d'englobar el màxim de competències que els alumnes poden desenvolupar per a progressar.

A l'escenari com he dit abans hem vist com s'organitza una aula d'informàtica, per a mi és molt interessant organitzar-la d'una manera que el professor puga tenir el control sobre les tasques dels alumnes en tot moment, i més quan sabem que els alumnes des que són petits utilitzen tauletes tàctils i diferents aplicacions i xarxes socials i hem d'evitar que almenys a la sessió es dediquen a fer la tasca per complet.

Aquestes dues imatges són les que em pareix que són les disposicions més apropiades per a una aula d'informàtica.

Respecte al model TPACK que hem vist a l'escenari i al document "Conocimientos tecnológicos, pedagógicos y disciplinares del profesorado de Primaria" crec que m'identifique més amb un professor amb un domini més gran és al coneixement tecnològic i pedagògic (TCK), les altres competències encara he de treballar de valent per progressar en elles.

Maquinari!

Aquesta setmana els puc contar el que hem fet a l'assignatura de TIC i Dinàmica d’Aula Aplicades al TILC de la Capacitació en Valencià de la Universitat d'Alacant.

Aquesta setmana hem vist el tema 6 al voltant del maquinari utilitzat a les aules per a l'ensenyança, aquest tema és molt interessant i debatut entre el sector de l'ensenyança. El principal punt crític que fa el sector és l'adequat utilitzament del maquinari per a fer ús de les TIC a les aules. En l'actualitat sabem que el maquinari més utilitzat amb diferència és la pissarra digital i les tauletes tàctils.

La meua opinió al respecte es que no sols ens podem conformar en emplenar els instituts de maquinari per tot arreu, i utilitzar-lo allà quan es vinga de gust, que al capdavall, es molt còmode en secundària o primària seguir el guió i activitats que pot donar un llibre sense fer quasi cap cosa mes.
Preparar activitats per a fer a la pissarra digital o a les tauletes tàctils no és tan còmode, però és molt beneficiós per al futur dels alumnes per a integrar-los amb la societat digital actual.

Jo el que veig més dificultós és fomentar per part de les administracions un ús molt més general d'aquests elements i sobretot, de com utilitzar-los amb intel·ligència. ¿Per què ho dic? Perquè el principal problema que ens podem encontrar en l'actualitat és la diferència entre professors que utilitzen molt les TIC i altres que no les utilitzen per a res. Ara mateixa pot haver-hi alumnes que per mala sort hagen tingut professors, molt tradicionals, i acaben els seus estudis sense haver tocat un dispositiu digital. I altres amb molta sort d'haver pogut estudiar molts anys amb tota classe de maquinari i diversificació d'activitats.

És el que hem de canviar entre tots, que l'ús siga general per a tothom i els professors estiguen obligats a utilitzar el maquinari i les TIC amb freqüència a l'aula.

De nou per ací per a contar-los el que hem fet aquesta setmana a l'assinagutra de TIC i Dinàmica d’Aula Aplicades al TILC de la Capacitació en Valencià de la Universitat d'Alacant.

Aquesta setmana hem treballat tres tipus de recursos digitals per a utilitzar a les aules com són les Webquests, la Cacera del tresor, Blogs i Wikis. Tots ells molt interessant per dotar a les classes d'una dinàmica digital que afavorirà diverses competències com la digital i el processament d'informació.

He de dir en aquest cas que ja coneixia aquest tipus de recursos debut a un curs que vaig fer també a EDUTIC a la Universitat d'Alacant que era sobre la WEB 2.0 i els recursos digitals per aplicar a les aules.

Jo en aquesta ocasió en la tasca que hem de fer he elegit una WebQuest per a tractar el tema de la xenofòbia. Adjunte captura de la tasca i perquè en pareix interessant.

L'URL de la WebQuest es aquesta: http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/immigracio/index.htm

Aquesta setmana hem navegat per internet gaudint dels centenars de webs amb temàtica educativa que podem encontrar a tot internet. En la tasca del Tema 4 de l'assignatura de Tic i Dinàmica d'aula aplicades al tractament integrat de llengües i continguts hem hagut de navegar per tota la xarxa veient multituds de webs de temàtica educativa.
Hem hagut d'assenyalar tres webs que ens han paregut interessants per al camp propi en el qual treballem cadascú.

Jo he assenyalat aquestes tres:
http://www.betesiclicks.com/ Betes i Clicks - Desenredant la xarxa

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapesflash.htm Mapes interactius Flash – Enrique Alonso

http://ensenyament-geografia.espais.iec.cat/ EINES i Recursos per a l’ensenyament de la Geografia

La primera web és fantàstica per a l'ensenyament de les xarxes socials, les altres dos són recursos i eines per a l'ensenyament en Geografia i Història. Les tres les he descobert aquesta setmana i ja les tinc guardades als marcadors del navegador d'internet i molt possiblement les utilitzaré prompte.

Comunicació a Internet: Les xarxes socials

Aquesta setmana hem vist a l'assignatura TIC i Dinàmica d’Aula Aplicades al TILC el tema 3 que tracta de la comunicació a Internet i les xarxes socials. Un tema que m'ha paregut molt interessant pel valor que li podem donar a la tecnologia aplicada a l'aula.

Com a tècnic informàtic coneixia moltes xarxes socials, però encara no les havia utilitzades aplicades a l'educació. És veritat que a moltes d'elles ens li podem extraure un ús educatiu indiscutible, però crec que hem d'ensenyar a utilitzar-les amb cap i a les edats adequades, ja que molts professors no dubten en utilitzar-les amb xiquets d'11-12-13 anys i les xarxes socials més populars en aquestes edats poden ser utilitzades de mala manera i tenen molts perills externs.

A la tasca d’aquesta setmana hem d’aportar alguna utilitat educativa amb les xarxes socials, jo agafaria INSTAGRAM per a utilitzar-lo amb xiquets de 2º i 3º d'ESO per pujar fotografies durant un curs complet i fotografiar elements geogràfics particulars, podrien ser fotografies amb rius, muntanyes característiques, penya-segats, valls, depressions, desembocadures, etc., que podran fer durant tot el curs a casa o als viatges de l’institut així podríem afavorir que els alumnes es fixaren un poc mes en el paisatge que ens rodeja. Treballaríem la utilització de la xarxa social de manera educativa, utilitzant totes les possibilitats com l’etiquetatge que ens donen. Per descomptat, l'activitat s’avaluaria a cada avaluació amb la seua nota corresponent.

Com a reflexió final, cal nomenar l'avantatge que suposa el e-learning a les aules, la utilització de tauletes pot ser molt interessant i ben utilitzades aporten moltes utilitats e interactivitat que un simple llibre de text, és a dir, ens donen un valor afegit molt interessant, però només ho faran si s’exploten al màxim les funcions i característiques i totes les possibilitats que ens poden aportar.

El problema que jo veig és la formació dels professors per a intentar explotar aquesta oportunitat tecnològica, hi ha professors a favor però també n’hi ha molts en contra, aquests professors no es formaran i no utilitzaran mai aquesta tecnologia. S’ha de fer un esforç des de les administracions i des de la direcció dels centres escolars en fomentar la utilització d’aquesta tecnologia, perquè si no es fa així, podem trobar-nos casos que mateixes generacions d’estudiants poden dominar la tecnologia i altres no, en el mateix centre, en el mateix poble o en la mateixa comunitat. I axó és una cosa que em pareix que no pot passar. L'educació pública hauria de ser el més uniforme possible per als tots els estudiants d'una regió. 

La llengua i les TIC

Aquesta setmana a l'assignatura de TIC i Dinàmica d’Aula Aplicades al TILC de la Capacitació en Valencià de la Universitat d'Alacant hem començat amb el tema 2, el qual m'ha semblat interessant per la quantitat de recursos que els professors ens han posat a l'abast. Ens han descobert uns quants diccionaris i enciclopèdies que per al futur ens aniran molt bé per a les nostres tasques diàries com a professors. Dels diccionaris el mes interessant m'ha paregut l'Optimot, que és un meta buscador, que busca en molts diccionaris a la vegada. Cosa que pot ajudar-nos a estalviar temps, i d'enciclopèdies la que més m'ha agradat ha sigut l'enciclopèdia catalana que m'ha semblat molt completa.

Per acabar el tema hem llegit un document on es donen unes instruccions bàsiques, les "netiquetes", que són instruccions per a una millor escriptura a través d'internet ja siga per missatges, comentaris, fòrums, etc. Ha sigut molt interessant per evitar mal entesos en l'època actual, on des de el meu punt de vista està agafant importància l'escriptura per a comunicacions immediates, no urgents. Evidentment una comunicació urgent, acabem ans telefonant que escrivint però per a comunicacions no urgents cada vegada s'utilitza molt més l'escriptura.

Castellers!

M'agradaria recomanar-los el següent vídeo de TV3 de la tradició castellera.
Encara que sóc de Crevillent, al sud d'Alacant, aquest any estic vivint a Benicarló, per la proximitat a Tarragona la tradició castellera arriba fins ací on jo l'he descobert aquest any. Em va agradar moltíssim i em va impressionar la primera vegada que vaig veure els castells i m'agradaria compartir-ho amb vosaltres.

Els castells són una gran tradició catalana, són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys naixent al Camp de Tarragona i al Penedès. A partir dels anys 80 del segle XX els castells es van anar estenent progressivament per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears convertint-se en un símbol molt potent de la identitat catalana.